FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que esquiva el tracte de la gent, que es mostra retret, poc propici. S'asseia a la taula estrany a la conversa, silenciós, esquiu. Aspre, desagradable. Veu esquiva. Camí esquiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és estrany i extravagant pel seu caràcter absurd, còmic o ridícul. El majordom era un personatge estrafolari, amb aquells vestits passats de moda i aquell capteniment tan cerimoniós. El pelegrí duia una mena de túnica i un barret estrafolari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no conté cap element estrany, exempt de tota mescla. Or pur. Oli pur d'oliva. Una substància químicament pura. Vi pur. Un cavall de pura sang. Un aire pur. químicament pur D'un alt grau de puresa, s'aplica a la substància que conté impureses en una quantitat prou [...]
